PETJADES

- INTERMÓN OXFAM TRAILWALKER 2012

2011-12-28T07:37:00.001+01:00

Animeu-vos a participar a la Intermón Oxfam Trailwalker d'enguany.

Aquest és el nostre equip: 6x100=H2O

- DUST & BONES

2011-10-31T07:48:00.000+01:00

- HUMAN PLANET

2011-03-08T19:21:00.000+01:00

- I CAN ONLY IMAGINE

2010-12-19T07:38:00.000+01:00

- WHERE THE TRAIL ENDS

2010-12-12T18:14:00.002+01:00

- DANNY MAC ASKILL

2010-12-01T22:07:00.000+01:00

- ALEXANDER HUBER. FREE SOLO

2010-11-27T20:16:00.003+01:00

- ICE CLIMBING ON THE BEACH.

2010-11-26T19:36:00.003+01:00

- GLAÇ A CEILLAC.

2010-01-21T20:48:00.005+01:00

- PER COMENÇAR L'ANY AMB ALEGRIA.

2010-01-06T17:52:00.003+01:00

- BON NADAL A TOTHOM.

2009-12-21T22:11:00.003+01:00

- BOHEMIAN RHAPSODY.

2009-12-21T22:08:00.004+01:00

- ON HI HA PÈL, HI HA ALEGRIA. EN PRINCIPI.

2009-11-01T09:28:00.006+01:00

- GORGES DU VERDON I ORPIERRE.

2009-10-11T20:00:00.007+02:00

- INFINITY LANE. PETZL ROCTRIP 09 MILLAU.

2009-09-12T13:01:00.004+02:00

- SUMMERCAT, UNA DESCOBERTA.

2009-06-09T22:00:00.003+02:00

Gràcies a un anunci de cervesa he descobert una cançó que no puc parar de posar. La canto en tot moment, la ballo, la tinc en el mòbil com a so de trucada... Estic enganxat. La cançó és molt bona, però també m'atrau Formentera, i les dues...
Aquí us deixo la lletra de la cançó per si us animeu a cantar-la.

I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.'

Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight.

The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight.

I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted
I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight.

Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?

And above the clouds she said to her self
'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so
and that's why I can't be with you...'

Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight.

Billie The Vision and the Dancers

Fuente: musica.com

- PRIMER DIA D'ESCALADA D'UN AMIC.

2009-05-30T20:28:00.003+02:00

Avui per que toqués una mica la roca el Rahhal, ens hem acostat a Céllecs. I de fet si que l'ha tocat. Per ser el seu primer cop a fet de primer i tot. Diu que vol tornar un altre dia, de fet m'ha preguntat si podria ser aquest mateix cap de setmana. Estic creant un "MONSTRE".

- UN MOMENT D'ALEGRIA.

2009-04-12T18:07:00.006+02:00

Cantar em fa sentir bé, estar més content, et puja l'ànim, en definitiva t'omple d'ALEGRIA. Puc cantar a la dutxa, per casa, a la muntanya o en el meu particular Palau que és el cotxe, sobre tot quan viatjo sol. Pujo el volum dels altaveus i comença el concert.
Si voleu sentir-vos millor ho podeu provar. No importa si no canteu bé, el més important és cantar fort, que us surti de dins. Pujeu el volum dels altaveus, doneu-li al reproductor i seguiu la lletra. Ja em direu quelcom.

Alegría
come un lampo di vita
alegría
come un passo gridar
alegría
del delittuoso grido
bella ruggente pena, seren
come la rabbia di amar
alegría
come un assalto di gioia
Alegría
i see a spark of life shining
alegría
i hear a young minstrel sing
alegría
beautiful roaring scream
of joy and sorrow,
so extreme
there is a love in me raging
alegría
a joyous, magical feeling
Alegría
come un lampo di vita
alegría
come un passo gridar
alegría
del delittuoso grido
bella ruggente pena, seren
come la rabbia di amar
alegría
come un assalto di gioia
Del delittuoso grido
bella ruggente pena, seren
come la rabbia di amar
alegría
come un assalto di gioia
Alegría
como la luz de la vida
alegría
como un payaso que grita
alegría
del estupendo grito
de la tristeza loca
serena,
como la rabia de amar
alegría
como un asalto de felicidad
Del estupendo grito
de la tristeza loca
serena,
como la rabia de amar
alegría
como un asalto de felicidad
There is a love in me raging
alegría
a joyous, magical feeling

Cirque Du Soleil

- CURS DE CAIAC DE MAR.

2009-04-04T20:22:00.005+02:00

Aquest dissabte i després d'alguns anys de dir-ho, he començat una modalitat nova per a mi. M'he decidit a provar això del caiac de mar. El curs està organitzat per Nootka Kayak Centre de Vilanova i la Geltrú. Som un grup de cinc cursetistes, la Maria, el Boris, el Cèsar, l'Adrià i jo. Els monitors de Nootka són dos, el Fredi i l'Àngel. La veritat és que ho he passat molt bé. Avui ja hem provat l'aigua. Hem fet rescats i el cert és que l'aigua encara està una mica freda. Demà diumenge fem un segón curs. Que ens deu esperar???

- A LA RECERCA DE LLOCS D'ESCALADA.

2009-03-23T21:37:00.004+01:00

Amb l'afany de trobar llocs nous per escalar i llegint el Blog d'en Passarell i Andando que es gerundio, aquest diumenge amb la companyia d'en Jordi i d'en Marcos anem a provar sort a Os de Balaguer. Després de passar un dia aprofitat al màxim, decidim plegar però dient que del cert hi tornarem.

- MOR UN GENI.

2009-03-01T19:16:00.002+01:00

Segueix dient les veritats allà on vagis ara i pensa que aquí et recordarem sempre.
Un de tants que has fet riure.

3cat24.cat

- JUGANT AMB EL GEL.

2009-01-30T17:46:00.004+01:00

- EL VENT S'ENDÚ MOLT MÉS QUE PARAULES.

2009-01-25T22:38:00.006+01:00

El dissabte rebo una trucada de l’Óscar i m’explica el que han viscut aquest dia amb el fort vent. Les seves paraules m’esgarrifen i li dic que el diumenge deixaré a l’armari els piolets i altres estris de muntanya i agafaré un altre eina que no tinc cap ganes de fer servir en aquestes circumstàncies. Em llevo, esmorzo qualsevol cosa , agafo la motoserra i marxo cap a la Colònia Güell, poble on he viscut fins a la meva independència, un grapat d’anys. Només arribar, el panorama és desolador, està tot trinxat, no queda res en peu. Les paraules de l’Óscar s’han quedat curtes al veure com ha quedat el BOSC de la COLÒNIA, el bosc on hem jugat de petits, passejat de més grans, un bosc que ens ha vist créixer i nosaltres a ell. Em dol haver d’agafar la motoserra i tallar aquell company que ens va oferir les seves branques per fer-nos una cabana, per anar, pujats en els seu tronc, fins l’espai més llunyà, per descansar a l’ombra en els estius més calorosos sota les seves capçades... El BOSC de la COLÒNIA, ja no tornarà ha ser el mateix, la Colònia Güell ja no tornarà a ser la mateixa.
Malgrat tot, res és comparable amb el succeït a Sant Boi de Llobregat, on quatre nens han mort. En poblacions veïnes tres persones més també han perdut la vida.
A tots els familiars i amics el més sincer condol.

Discover Marc Durandeau!

- MATT HARDING.

2009-01-10T18:11:00.003+01:00

M'ha fet somriure, emocionarme, pensar...

Matthew "Matt" Harding (nascut el 27 de setembre de 1976) és un americà de Westport (Connecticut) que inicià un viatge al voltant del món després de treballar en la indústria del videojoc a Brisbane, Austràlia. Mentre viatjava demanava a altre gent que el gravessin ballant davant d'edificis importants, escenes de carrer i paisatges naturals. Amb aquestes escenes va montar un vídeo al que afegí música de "Sweet Lullaby" (Nature's Dancing 7" Mix), de Deep Forest. Actualment viu a Seattle, estat de Washington (Estats Units).

El primer vídeo va fer-se popular l'any 2005, dos anys després de què fes el viatge i el penjés. Aquest cridà l'atenció de la marca de xiclets Stride que li oferí pagar-li un segon viatge a canvi de què en fes un vídeo del mateix estil i amb la marca discretament incorporada a algunes escenes.

El tercer vídeo fou proposta directa d'en Matt a l'empresa de xiclets, els mostrà centenars de correus electrònics que li oferien ballar acompanyat. El vídeo fou penjat el 20 de juny de 2008 a YouTube.

Informació de Viquipèdia.

- GRA DE FAJOL PETIT, 2562 m

2009-01-05T16:57:00.009+01:00

Orientació: Paret E.
Nom de la via: Corredor Central o Estreta.
Desnivell: 200 m.
Valoració: BD sup.
Inclinació: Petits ressalts de 60º
Temps fins a l'atac de la via: 30 min des del refugi d'Ull de Ter.
Temps de la via: De 1 a 2 h.
Descens: Cap al coll entre els dos Gra de Fajol.

- RETROBAMENT AMB LA ROCA.

2008-12-25T23:02:00.005+01:00

Després de molt i molt de temps, en Lluís s’ha retrobat de nou amb la roca. Tot ha quedat en família, cunyats, cosins, parelles... ara només queda repetir, espero que aviat!!

- BEEVER, IL·LUSIÓ ÒPTICA.

2008-12-22T10:08:00.001+01:00

Julian Beever és un artista britànic que es dedica a dibuixar amb guix. Ha creat dibuixos amb guix en 3D al paviment d'ençà mitjans la dècada dels 90. Els seus treballs estan creats emprant un mètode anomenat anamorfosi que crea una il·lusió òptica en tres dimensions quan es veuen des de l'angle correcte.

A banda de l'art en tres dimensions, Beever fa murals, collages i rèpliques del treball de grans mestres de l'art. Sovint el contracten per a crear murals per a companyies. Ha treballat a diversos països europeus com Anglaterra, Bèlgica, França, Àustria entre d'altres i a països del continent americà com USA, Brasil i fins i tot a Austràlia.

- BON NADAL.

2008-12-16T20:03:00.005+01:00

- A CAN XIMET, FENT EL QUE ES POT!!

2008-12-09T23:19:00.001+01:00

- VILANOVA DE PRADES.

2008-12-04T21:59:00.003+01:00

- TARDOR AL TATRAS. ESLOVÀQUIA.

2008-10-27T22:14:00.003+01:00

- ESCALADA A LA LLEIXA.

2008-09-21T20:23:00.003+02:00

Per fi m'he dignat a publicar alguna cosa. Espero actualitzar el blog una mica més sovint.
La Lleixa, és una zona d'escalada al costat del poble de Batet. Es tracta d'un mur d'uns 200 m de llarg i uns 15 m d'alçada de roca calcària. Sembla un lloc molt tranquil. El cert és que vam aprofitar tot el dia.

- FINS AVIAT ANTONI.

2008-07-18T19:32:00.004+02:00

Avui m'he quedat orfe. Ja eren molts anys els que em portava cada matí a la feina després de fer el cafè plegats. Qui em llevarà ara cada matí?. Qui em portarà de la mà i amb qui farè el cafè?. De fet ja ho diuen: "tot el bo s'acaba". El proper dilluns l'aroma del cafè de bon matí i el pa torrat amb oli seràn olors de malenconia, d'anyorança... Seré un nàufreg en un mar d'informacions. Qui em dirà tot el que passa al món?. M'havia acostumat a la seva veu, a la seva forma d'explicar-me les coses, a tota la gent que l'acompanyava i l'ajudaven en la dura tasca de fer la feina ben feta, rigurosa, professional... Crec que ens hem quedat sense una part de nosaltres.
Allà on siguis, que et vagi molt bé i si mai vols tornar, pots trucar a la meva porta i tornarem a fer el feiem plegats: viure i aprendre cada dia.

GRÀCIES PER TOT ANTONI!!

- REVETLLA DE SANT JOAN.

2008-06-24T21:14:00.004+02:00

Aquest any, el dia de la revetlla, ha estat un dia molt tranquil. Sortim de casa a una hora prudent, ni massa aviat, ni molt tard. Ens dirigim primer a Tossa de Mar per fer un bany. Ja que hi som, decidim fer un cop d'ull a la zona de psicobloc. No només anem a fer un cop d'ull si no que acabo provant una estoneta això del psicobloc. Segur que ben aviat repetiré. Aquest cop ha sigut un aperitiu. La propera vegada espero estar tot el ida, fins que els braços diguin prou. Un cop mullats i firats, marxem cap a Vilallonga de Ter on tenim uns companys per fer la revetlla de Sant Joan plegats. Prenem alguna cosa, guarnim les tendes, sopem i juguem amb el foc.

- DANSANT A LA ROCA.

2008-06-22T10:18:00.003+02:00

"Je grimpe pour me sentir en harmonie avec moi-même, parce que je vis dans l'instant, parce que c'est une forme d'expression éthique et esthétique par laquelle je peux me réaliser, parce que je recherche la liberté totale du corps et de l'esprit. Et parce que ça me plaît."

Patrick Berhault.

"Escalo per sentir-me en harmonia amb mi mateix, perquè visc en l'instant, perquè és una forma d'expressió ètica i estètica per la qual em puc realitzar, perquè recerco la llibertat total del cos i de l'esperit. I perquè això m'agrada."

Patrick Berhault.

- EL SOBRINO DEL DIABLO.

2008-05-27T21:00:00.002+02:00

Hola companys. Avui no us explico cap escalada, cap caminada... Avui vull que conegueu tot un "fenomenu" del món dels cantautors. Teniu el plaer de conèixer el Sobrino del Diablo.

- ESPERÓ SUD. SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

2008-05-02T22:41:00.002+02:00

- VIA PERFORMANCE A COLLEGATS.

2008-04-13T19:21:00.006+02:00

Dificultat: 6a, D+
Dificultat màxima obligada: V+
Recorregut: 205m
Oberturista i any: C.P. Hurtado i A. Ballart, 1/1991
Horari: 2h
Orientació: Sud
Material: 15 cintes exprés i bagues
Observacions: Equipada amb parabolts i algun espit. Bona roca en general. Via per disfrutar. Aproximació: Aparquem el cotxe a l'àrea de descans de La Font de la Figuereta passat la Pobla de Segur i en direcció Sort. Caminem direcció Sort i voregem el túnel per la carretera vella. Uns metres després de la sortida del túnel i creuant la carretera surt un camí que puja a la paret. També es possible aparcar el cotxe just en el punt on surt el camí. Ens rebaixarà molt el temps de l'aproximació però només hi ha lloc per a dos cotxes. Seguim el camí que porta cap al barranc de Sant Pere (Sant Pere de les Maleses) fins arribar a una corva molt marcada sobre el barranc. Des d'aquest punt ja es pot localitzar l'agulla adossada on comença la via. S'ha de fer una grimpada per arribar a la R0.
Descens: Rodejar la paret cap al nord (alguna fita) per anar a buscar la via ferrata. Baixar per la ferrata fins al camí que ens deixa al camí de peu de carretera. Tornar cap el cotxe pel mateix camí d'anada.

- EXTREM... I ...TATS.

2008-03-09T19:15:00.022+01:00

-ARESTA DE LES CÒSMIQUES I MONT BLANC.

2008-02-25T21:43:00.008+01:00

Un cop més els records!!
Aquestes imatges estan dedicades als dos companys de cordada i amics en la vida que varen fer que aquests tres intensos dies fossin tota una experiència.
Son un recull de fotografies d’en Jordi Martínez, en Jordi Pallarès i en Xavier Canet.

- RECORD DE TANZANIA.

2008-02-18T18:40:00.005+01:00

Tot començant a preparar les vacances d’aquest estiu, el meu cap no s’ha pogut estar de recordar els dies que vam passar a Tanzania l’agost del 2007. Aquests records, sentiments, sensacions, anècdotes... costen molt d’explicar i més encara d’escriure en quatre ratlles, per aixó, encara que tampoc és el mateix, us deixo amb aquestes fotos i recomanar-vos que visqueu la vostre pròpia aventura, no us decebrà, és tota una experiència.

- VIA FERRADA DE SANT FELIU DE GUIXOLS.

2008-02-03T17:20:00.000+01:00

Remenant el calaix de les cintes de vídeo, he trobat aquesta. Una via ferrada que vam fer a Sant Feliu de Guíxols abans que la desmuntessin. Tota una llàstima, doncs era diferent a la resta per estar situada al costat del mar. Us deixo només aquests minuts de tota una bona estona que vam passar en aquest indret.

- UN BON DIA A LA FONT DE L'AMETLLÓ.

2008-01-27T20:03:00.000+01:00

Aquest cap de setmana l’hem dedicat a la roca. Ahir l’afortunada de deixar-se acaronar va ser la roca de Subirats i avui hem pogut resseguir amb els nostres dits la pedra de la Font de l’Ametlló. El sol pica amb força i escalfa la nostra companya. És en aquest moment que un es mira les seves mans, aixeca el cap, clava els ulls en la seva companya i es llença amb força però amb cura, amb suavitat, amb moviments plaents però segurs. Ara no existeix res que s’interposi, cap pensament que no sigui ella, estem sols...

...ara escric aquestes ratlles i vol dir que ja m’he acomiadat, que aquest gran moment ha passat, que trigaré uns quants dies a tornar a veure-la però sempre està present, la puc sentir, olorar, tocar...

- PICANT GEL.

2008-01-19T17:16:00.000+01:00

Aprofitant unes hores lliures que tenim, el Juanka, el Jordi, la Neus, el David, l'Adrià i jo ens acostem fins el Pedraforca per picar una mica de gel. La veritat és que no tot està format, però si que hem trobat algunes de les vies per poder treure'ns el neguit. Ens separem en vies diferents per aprofitar el temps, o això és el que volem. Tot ha anat molt bé fins que els nostres companys, que han arribat una bona estona abans, pregunten per nosaltres a un grup de quatre persones que portem davant: "... escolteu, que hi han uns companys nostres en aquesta via?" i un dels individus respon: "un una mica més gran i dos més?". Imagineu el far de riure que es van fer la Neus, el Juanka i el Jordi quan van escoltar això referint-se a la meva persona, UNA MICA MÉS GRAN, que està passant? Si sabeu la resposta, si us plau, no m'ho digueu. Moltes gràcies i que piqueu força gel aquest hivern. Ens veiem a l'ICERTIC d'enguany!!

El David.

L'Adrià.

El una mica més gran.

- CERVÍ DE DURRO.

2008-01-12T17:01:00.000+01:00

- ELS REIS M'HAN PORTAT...

2008-01-07T20:02:00.000+01:00

Com aquest any si m'he portat bé, els reis han estat bons i no han dut el carbó que em porten sempre. Ara ja pot fer fred, i sinó jutgeu vosaltres mateixos. Ens veiem picant gel!!

Veniu al Icertic de Boi. Ens ho passarem d'allò més bé.

- ASCENSIÓ AL KILIMANJARO.

2007-12-24T17:34:00.000+01:00

Quan penso en l’ascensió al Kilimanjaro, el primer que em ve al cap és pluja, neu i fred, molt de fred, però aniré una mica més enllà. El grup el formem la Neus, el David, la Cristina i el Xavi (qui té en aquest moment les tecles sota els dits). No puc oblidar qui realment porta el pes de l’expedició i tinc que anomenar algunes de les tretze persones que formen part d’aquest grup: en Peter, cuiner excel·lent, en Mzuri, en Salomon i en Lazaro que son el tres guies que ens acompanyen fins el cim, l’Óscar i l’Oasi com ajudants de cuiner i set portadors més.
Ens trobem a la Machame gate amb tot el grup, omplim els papers necessaris i ja ho tenim tot. El Kilimanjaro el formen tres volcans, el Shira (3.840 m), el Mawenzi (5.149 m) i el Kibo (5.896 m) La nostra idea és pujar al punt més alt del Kibo, el Uhuru peak per la ruta Machame, així que ens queden per davant sis dies de caminar.

Els tres primers dies els puc resumir dient: comencem a caminar plovent fins el primer camp, tot moll. El segon dia sortim plovent fins el següent camp. Allà ens espera la boira, la pluja i el vent, tot menys el que realment volem, la nostra tenda que no trobem. El tercer dia ja és diferent, qui ens acompanya és la neu. Per fi el quart dia veiem el sol, això ja pinta millor. Ara podem parar a menjar, a gaudir de la pujada, a parlar amb els companys... De fet és un moment de calma abans de la tempesta. El cinquè dia és el de pujar al cim. Sortim a caminar de la nostra tenda a les dotze de la nit. Fa molt de fred. Tinc moments de crisi, ja que no puc treure’m el fred de sobre, cada minut que passa és pitjo. Ara penso que ja es nota l’alçada i el fred insisteix. El meu cap i la meva boca diuen que volen tornar enrera, però els companys i el meu cor volen pujar. Seguim amunt i ja comença a sortir el sol quant arribem al con del Kibo. En aquest moment ja veiem les neus perpètues del Kilimanjaro i et passen moltes coses pel cap. L’emoció t’envolta i no saps el perquè però no pots aguantar les llàgrimes. Resten uns metres fins el cim, uns quaranta minuts de vent i fred però res ja no ens atura i seguim lluitant fins l’Uhuru peak. Com en tots els cims, ara queda la baixada, però el dia és genial i això és bufar i fer ampolles tot i el desnivell que hem de desfer. És l’última nit a la muntanya, som dins la tenda i escoltem els portadors com canten tots a cor la mateixa cançó, sembla que les coses han sortit bé. El sisè dia el seguim baixant fins sortir del Parc on ens recullen per seguir la nostra aventura en un altre lloc.

- LLUMS.

2007-11-24T21:01:00.000+01:00

- EN UN LLOC ANOMENAT MUNTANYA.

2007-10-17T21:52:00.000+02:00

- AVUI VISITEM LA FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFURT.

2007-10-10T20:06:00.000+02:00

Avui, després de treballar, i recomanat per la meva cunyada Laura, m’he donat una volta per la Fira del Llibre de Frankfurt. Un cop allà, la meva grata sorpresa ha estat que en Quim Monzó ha estat l’escollit per fer el discurs inicial de la fira. Monzó, coneix molt bé com és aquesta cultura i aquest país que enguany ha sigut l’escollit com a convidat. Des de aquest humil blog, vull encoratjar i donar les gràcies a tota aquesta gent que fan possible encara que el Català no esdevingui una llengua morta.
Gràcies Quim!!

- ARA FA UN ANY.

2007-10-03T18:54:00.000+02:00

Ara, aquest mes d’octubre, ja fa un any que estic amb això dels BLOGS. És el meu primer aniversari i per celebrar-ho que millor que regalar-me un vídeo per començar aquesta temporada que s’acosta. Espero que us agradi.

- LES CARES DEL VIATGE.

2007-09-23T18:37:00.001+02:00

- FOTOS D'UN MZUNGU.

2007-09-11T22:50:00.000+02:00

El 9 d’agost, quatre wasungu (blancs) Neus, David, Cristina i jo mateix, sortim de Barcelona amb destinació Nairobi on comença la nostra aventura. Un cop a Nairobi, la nostra visita a Kenia és molt curta, ens dirigim a Masai Mara. Allà gaudim de la proximitat dels animals d’una forma natural, molt lluny de la visita que els hi pots fer en un zoològic. Tornem a Nairobi per agafar un bus que creuant la frontera ens porta fins a Tanzania. La nostra destinació és la ciutat d’Arusha des de on tenim intenció de fer el Mont Meru i el Kilimanjaro. El primer, per aclimatar i el segon, per patir. La veritat és que si hem patit, però l’esforç s’ho val. Un cop tenim la feina feta, ens apropem fins els Parcs Nacionals del Nord de Tanzania: Tarangire, Manyara, Llac Easy, Serengueti i Ngorongoro on un cop més podem veure tota mena d’animals en un estat salvatge i tribus com la Datoga o els Hadzapi amb els que anem a caçar, tota una experiència. El nostre viatge s’acaba i el 31 d’agost tornem a casa.
Si voleu saber més, més detallat i més fotos, entreu al blog de la Neus i el David Buscador d'indrets.

- NIT ALS ESTANYS DE LA GARDELLE.

2007-08-02T21:23:00.000+02:00

- BISAURIN, VIST I NO VIST.

2007-07-30T21:24:00.000+02:00

Vist i no vist? Jutgeu vosaltres mateixos...

... però lo vist, val molt la pena.

- PUIG PERIC.

2007-07-25T21:12:00.000+02:00

Tal com diuen la Neus i el David BUSCADOR D'INDRETS, aquest lloc és tot un indret. Només us deixo unes quantes fotos més de la sortida per que pugueu opinar vosaltres mateixos.

- CREANT UN MONSTRE.

2007-07-14T09:53:00.000+02:00

Us presento a l’Ivan i el seu blog “Pols en el vent”http://polsenelvent.blogspot.com/. Com ja podeu veure, l’Ivan ha despertat el monstre que porta dins i ha trobat en l’escalada i la muntanya unes sensacions diferents que no havia sentit fins ara. Encara no fa dos mesos que vam anar a escalar, ell per primer cop, i ja fa algun 6a de primer. La primera setmana, després de la despertada del monstre, em truca i diu que no sap el que li ha passat o que li he fet “... no puc dormir pensant en enfilar-me per les pedres, tinc que tornar a escalar aviat...”. No cal que us expliqui res més de l’Ivan doncs ja l’anireu coneixent vosaltres mateixos. Només em queda desitjar-te unes bones escalades i ascensions per aquests móns de Deu i que ens veiem ven aviat.

- SANT JOAN A LA VALL D'ARAN.

2007-07-08T22:09:00.000+02:00

Aquest any per la revetlla de Sant Joan vam estar a la Vall d’Aran. Primer vam fer una mica de muntanya, tot donant la volta al Malh dera Artiga amb vistes a la Forcanada i l’Aneto. També vam tenir temps per fer una bona becaina i la construcció d’una fita. Ja cap el tard vam anar al càmping de Les i després de sopar ens vam acostar fins al mateix poble per veure la Crema deth Haro tot acompanyat d’un grup de música tradicional de la mateixa Vall d’Aran que ens va fer saltar i ballar. Us recomano aquesta tradicional festa de la revetlla de Sant Joan per gaudir d’una festa diferent.

- CONNEXIÓ AMB EL MON EXTERIOR.

2007-06-10T22:20:00.000+02:00

Ja fa moltes setmanes que m’havia quedat sense ordinador i per tant sense poder mirar els diferents blogs i actualitzar el meu. Ara, si la cosa no torna a fallar, ja tinc connexió amb el mon exterior. Ara ja només falta que hem posi les piles i a penjar alguna noticia. Ens veiem aviat!!

- HE FET UN CANVI D'IMATGE.

2007-05-06T08:34:00.000+02:00

Com podeu observar, aquest dissabte he fet un canvi d'imatge. Jo estic prou content amb el resultat però voldria el vostre parer, sobretot pel que fa al color dels títols, de la lletra, dels enllaços... Es veu bé? Està carregat? Digueu-me si canviaríeu alguna cosa. Moltes gràcies i fins aviat!!

- EL PROGRÉS.

2007-04-18T23:08:00.000+02:00

Aprofitant la setmana que fan a TV3 del canvi climàtic, he volgut deixar gravat el poc del molt PROGRÉS que veig quan vaig a treballar cada dia.
Això no és cada dia, hi han dies pitjors!!

- ESTADA AL REFUGI JOSEP Mª BLANC.

2007-04-11T22:14:00.000+02:00

Aquesta Setmana Santa ha estat d’allò més tranquil·la. La Cristina i un servidor vam decidir passar tres dies de relax en el refugi Josep Mª Blanc, situat en el Parc Nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici. Com ja sabíem el bon tracte que es rebia per part dels guardes del refugi ja només quedava que no fes molt mal temps i pujar algun llibre. Vam passar les hores parlant amb la gent que hi havia en el refugi, caminant per les muntanyes del voltant força nevades i menjant tot el que el Ferran (el cuiner del refugi) ens preparava.

Entre els diferents personatges que hi havia al refugi amb qui més vam xerrar va ser amb l’Ivan i el seu company, dos joves de les Borges Blanques. L’Ivan va estar voltant pel mon durant mesos i un dels llocs va ser Tanzània on també va fer el Kilimanjaro. Llavors no hem vaig poder estar de sotmetre’l a un interrogatori, ja que la Cristina i jo tenim intencions d’anar-hi aquest estiu (si algú té informació ho agrairíem).

El dia següent vam conèixer al Quique i la Mariola, una parella de Yecla (Múrcia) i la Sonia que venia sola des de Eivissa. Amb ells vam xerrar i riure, sobretot riure gràcies a un joc que tenien en el refugi, on les protagonistes principals eren la Cristina i la Sonia, era digne de veure. A l’endemà, després d’esmorzar, tots cinc agafem les motxilles i cap a Espot on tenim els cotxes, un comiat i un ...a veure si ens tornem a trobar algun dia!!

Gràcies als guardes del refugi en Xavier, en Ferran i la noia (perdó per no saber com es diu) per la seva amabilitat i simpatia. Fins la propera!!

- INICIACIÓ A L'ESCALADA A SUBIRATS.

2007-03-23T19:51:00.000+01:00

Després d’haver anat amb el Jordi al Pedraforca, toca portar-lo a escalar que és del que més ganes té. Pel tema de les alçades i del control del material no tenim que patir doncs el company és del mateix gremi i també s’enfila als arbres per esporgar-los. Ara ja només queda que li vagin bé els peus de gat i li agradi tocar la roca com li agrada agafar-se a les branques.

El primer contacte és molt bo, s’hi troba bé, no té por i està gaudint d’allò més.
Ja m’està dient que vol buscar zones per València per anar a escalar amb algun company i alternar aquesta disciplina amb la que és la seva passió que és el Kite-Surf. El problema bé ara. El Jordi vol que jo provi de fer això del Kite-Surf, només faltaria que també m’agradés.

De moment he provat l’orxata i els fartons que si que us recomano de fer en el poble de Alboraia a l’orxateria Panach.

- PEDRAFORCA. GRAN DIAGONAL.

2007-03-19T20:55:00.000+01:00

Aquest cap de setmana passat, fugint de les falles de València, va pujar a casa el Jordi, un company valencià que ja feia temps que volia provar l’escalada i fer alguna cosa a la muntanya. Tot li va venir aquest estiu mentre estàvem treballant a Sallent de Gállego i un dia al plegar vam fer el cim de l’Anayet, això si, corrents ja que es feia fosc.

Tornant al dissabte passat, aquest cop l’objectiu és pujar al Pollegó Inferior del Pedraforca per la Gran Diagonal. D’aquesta forma grimparà una mica, tindrà un xic d’ambient, no hi haurà massa gent, tastarà el que suposa trobar una mica de neu i que conegui aquesta muntanya meravellosa que tenim i que tant significa per nosaltres com és el Pedraforca. De fet, tal com diu un altre company de València, el Dani, “... el Pedraforca és el Fujiyama de los catalanes...”

Dit i fet, fa un dia collonut i anem a per l’objectiu del dia.

- ICERTIC.07 VALL DE BOI.

2007-02-14T20:52:00.000+01:00

Aquest cap de setmana passat 9, 10 i 11 de febrer, s’ha celebrat a la Vall de Boi l’ICERTIC.07 VI trobada hivernal la que ha tornat ha ser un èxit.
Després de sopar a el Pont de Suert el divendres, anem cap a Erill la Vall on podem gaudir de dos audiovisuals per anar escalfant per l’endemà. El primer que veiem és de Mikel Zebalza i el segon d’Iñaki Cabo. El dissabte, un cop esmorzats, agafem material de préstec que proporciona l’organització per poder provar diferents materials i anem fins a la pressa de Cavallers per fer alguna via de la zona. Finalment, la via escollida és la Purgandus Populus II/2+ 375 m on fem dos cordades, la Neus amb el David i el Pedro amb mi. En general no hi ha massa gel doncs està sent un any dolent, però en aquesta via en trobem i ens disposem a gaudir.

A la tarda hi ha organitzada la final de l’open dry tooling dins del poble de Boi, cosa que hagués estat be veure si no se’ns hagués fet tard i fosc fent la via (coses que passen). Ara toca el sopar de germanor on expliques les aventures del dia o anècdotes de la muntanya barrejades entre plat i plat, ampolles de vi i els acudits del ja conegut “Sevilla”. Després del sopar, l’organització i els seus patrocinadors, fan un sorteig de material on aquest any em toca un piolet tècnic (que content que estic).

El diumenge el fem tranquil a la zona de la cantera on puc provar el piolet nou “que bé que va!”
Moltes gràcies a la gent de la botiga Vèrtic per organitzar trobades com aquesta on pots conèixer gent, donar la oportunitat a gent que no escalat mai en glaç a fer-ho i per la vostre atenció i simpatia , però sobre tot pel PIOLET!!

- GLAÇ AL PEDRAFORCA.

2007-01-29T19:42:00.000+01:00

Aquest diumenge ens hem acostat fins al Pedraforca per provar sort en això de l’escalada en glaç. El David, el Pedro i jo tenim l’esperança de que tot estigui en òptimes condicions, ja que l’intenció és acostar al Pedro en aquest món del glaç.
En el trajecte en cotxe la cosa pintava prou bé, Guardiola de Berguedà 8º negatius, però a mida que anem pujant cap al Pedraforca la temperatura va pujant, fins que arribem al mirador amb 0º. La nevada tampoc és la que ens esperàvem amb el que ens far pensar el pitjor. Amb el cotxe podem entrar per la pista fins el camí que porta al refugi. Com no ho veiem massa clar, primer ens acostem, sense material, a fer un cop d’ull per analitzar la situació. No hi ha molta cosa formada però les ganes poden més i ens enfilem per les vies que veiem millor. La veritat és que no hem trobat quasi ningú i el glaç es deixava fer prou bé. Finalment, hem pogut fer més del que ens pensàvem en un principi. Val a dir també que el Pedro, en el seu primer dia d’escalada en glaç, a fet de primer. Ànims i a seguir picant, ens veiem a la trobada de Boi.

- NADAL A TURQUIA.

2007-01-10T22:13:00.000+01:00

Aladaglar i Capadòcia.

Ja som aquí després de les sempre curtes vacances de Nadal. Aquest cop el destí escollit ha sigut Turquia, bé, una petita part del país.
El viatge en avió s’ha fet llarg degut a les escales que hem hagut de fer: Barcelona-Frankfurt, Frankfurt-Estambul i Estambul-Kayseri on ens recolliran per anar a dormir a Mustafapasa, al ben mig de la Capadòcia.
Els tres primers dies els passem en una zona muntanyosa que s’anomena Aladaglar. Un cop aquí fem incursions a diferents valls que hi ha a la zona. Però comença a nevar i s’han de buscar alternatives. El que si que puc dir és que estem sols en aquest lloc, només hi ha la gent del poblet. Visitem ciutats subterrànies i arribem a la Capadòcia per passar tres dies més. Aquí també estem sols. Durant els dos primers dies no veiem a ningú. La majoria de turistes visiten aquestes zones a l’estiu ja que ara les temperatures mínimes estaven entre els -10º i -15º. També és cert que no hem visitat fins el tercer dia els llocs més turístics. La Capadòcia és un indret preciós que us recomano. D’aquí marxem a Estambul on passem un dia i mig visitant el més típic de la ciutat. Per no fer-me pesat, faig aquest resum molt resumit del resum de la nostre vivència i passo a ensenyar-vos algunes de les fotos. Fins aviat!!

Aprofito també per donar les gràcies i saludar a tres nous amics, Zaim, Ercan i Yusuf, que han fet que aquest viatge hagi estat un èxit. Des de Catalunya, una forta abraçada!!

También aprovecho para dar las gracias y saludar a tres nuevos amigos Zaim, Ercan y Yusuf, que han hecho que este viaje haya sido un éxito. Desde Catalunya, un fuerte abrazo!!

Thanks for your kindness!!

- MARXEM DE VACANCES.

2006-12-22T00:28:00.000+01:00

Aquest nadal tanquem la paradeta fins el dia 2 de gener. Marxem a fer el turista per aquests mons de Déu. Us desitjo un Bon Nadal i Pròsper any 2007 plè de bones activitats.

- BASSEGODA. MUNTANYA AMABLE.

2006-12-07T21:41:00.000+01:00

El puig de Bassegoda, a la Garrotxa, va ser el lloc escollit el diumenge passat per fer una sortida de tardor. Situat al costat de les gorges de Sant Aniol i passant per una preciosa castanyeda arribem al santuari romànic de Mare de Deu de les Agulles (s. XII). Un cop hem menjat una mica ens enfilem per terreny pedregós fins que trobem un tram final de grimpada molt fàcil on et pots ajudar amb unes cadenes.
El Bassegoda és un magnífic mirador des de on es pot veure el Montseny, el Canigó i el mar.

1. Santuari Mare de Deu de les Agulles.
2. Grimpada final.
3. Cim Puig de Bassegoda.
4. La Tardor.
5. Gorges de Sant Aniol.

- MATINAL A LA FONT DE L'AMETLLÓ.

2006-11-26T19:25:00.000+01:00

El matí de dissabte vam escalar a la zona de Moja. La Font de l'Ametlló és, normalment, un lloc prou tranquil, tot el contrari d'aquest dissabte. A primera hora només erem el Carles, el Mines, el Jordi i jo en tota la zona, però "mare meva, que és això?" comença a baixar gent i més gent sense parar. Són un grup d'un centre excursionista que han organitzat unes jornades d'escalada i avui tocava Moja. Tot i l'aglomeració a les vies hem escalat i rigut força amb aquesta colla.

Ressenyes Font de l'Ametlló

- LA NOSTÀLGIA DE L'IRLANDÈS.

2006-11-26T13:17:00.000+01:00

Per anar escalfant!!
Una escalada en glaç a Pineta.

- ... I L'ONZE DE SETEMBRE? AL MONT BLANC.

2006-11-22T23:48:00.000+01:00

Un cop arribats de les vacances d'estiu, mini vacances per mi, i explicades totes les anècdotes, vam mirar el calendari i vam trobar tres maravellosos dies festius. Anem a fer l'aresta de les
Còsmiques i la Midi-Plan en aquests tres dies?. Dit i fet. Fem la motxilla i cap a Chamonix.

1. Coll Maudit tot sortint el sol. Jordi Mines.

En el trajecte fins a Chamonix, ja es va sentir la primera veueta que deia: i si fem el Mont Blanc pels quatre mil? La resposta van ser unes mirades de complicitat i seguidament un no per que...
Hem sortit el divendres per la tarda i ja son la una de la matinada quan arribem a Chamonix. El dissabte es lleva un dia collonut, no m'ho puc creure. Telefèric fins l'Aiguille du Midi, deixem trastos al refugi de les Còsmiques i anem cap a la cresta.

2. Rapel de l'aresta.
3. Pas clau de la via.
4. ... i ens ho mirem!
5. Tram final abans de sortir a l'Aiguille.

L' aresta és molt divertida i gens difícil. D'aquesta forma aprofites el dia i vas aclimatant-te. Un cop acabes la via, queda tornar a sortir de l'Aiguille du Midi per la vertiginosa aresta i en poca estona tornem a estar al refugi.

I demà què?. La pregunta anava per si fèiem la Midi-Plan o el Mont Blanc. Jo, a l'estona d'estar en el refugi, començo a trobar-me molt malament, no puc ni sopar. Jo diria que tots tres vam pensar llavors que com a molt podriem fer la Midi-Plan.

6. Mont Blanc (4.808 m) des del coll Maudit.

7. Cim.

La sort estar amb nosaltres. Jo em trobo bé, la nit és perfecte (12:45 pm) i decidim pujar al Mont Blanc. Després d'unes quantes hores, alguns incidents aliens a la nostra cordada i molt cansament arribem al cim. Mentre pujavem decidim que la baixada la fariem pel refugi de Gôuter. El dia ha estat llarg, una mica extrany però increïble.

Els dos dies ens han acompanyat, però no podem dir el mateix del tercer. Ens les vam veure magres per sortir del refugi degut a la nevada. Com vam poder, vam arribar al trenet que ens durà fins a pocs kilòmetres de Chamonix. Com deia en SUPER RATÓN: no se vayan todavía que aún hay mas (resumit): des de Chamonix, telefèric fins l'Aiguille du Midi, aresta, refugi de les Còsmiques, aresta, Aiguille du Midi, telefèric i finalment Chamonix. ARA SI!!!

Fem un entrepà en el Poco Loco (molt bo) i tornem a casa.

- 22 DE NOVEMBRE I NO FA FRED.

2006-11-22T22:46:00.000+01:00

Ja que el temps està una mica boig, he pensat en refrescar una mica l'ambient. La veritat és que ja tinc ganes de que arribi d'una vegada per totes l'hivern.
Fent glaç a Bielsa.

- VIA OLGA FRONTERA.

2006-11-14T22:13:00.000+01:00

Aquest dissabte passat, en Jordi, en Mines i jo, ens vam acostar fins al poble d'Alòs de Balaguer a fer la via Olga Frontera. És una via d'escalada de tall clàssic, semiequipada però que podem possar més seguros amb facilitat. Vam gaudir d'una bona roca calcària en un entorn magnífic.

La R-3 és la més incòmode i vam llegir en una resenya que es podia fer la reunió just al costat, dins d'una canal per on continuarem escalant per un diedre-xemeneia, quedant així més còmodes. En Jordi es va assabentar que uns fent la reunió dins la canal, els hi va caure un roc tocant a un dels membres de la cordada. Esperant de que estigui bé, us recomano fer-la. Fins aviat!

- UNA DE PEUS DE GAT.

2006-11-12T20:48:00.000+01:00

Després de visitar el blog d'en Passarell, a la Cristina li han agafat ganes de penjar els nostres "peus de gat" en el blog. Les fotos no són actuals donçs ens hem quedat sense càmara de fotos però tot i així ens feia gràcia.

- CAP D'ANY AL GRAN ATLAS.

2006-10-31T21:23:00.000+01:00

Ascensió i trekking al massís del Toubkal (4.167 m).

On podríem anar aquest Cap d’Any? Aquesta va ser la pregunta que ens vàrem fer cinc companys del Centre Excursionista. Ens vam possar en contacte amb el Sergi Lara, vam fer les motxilles i juntament amb dos companys més, ja ho teniem tot preparat per marxar.

El dia 25 de desembre, després del dinar tradicional, ens trobem tots a l’estació de Sants per agafar el TALGO que ens portarà durant tota la nit fins a Bobadilla. D’aquí fins a Algeciras anem amb tren regional. Per descansar de tren, i per que no tenim un altre forme, agafem un ferri fins a Tanger. Un cop a terres marroquines ja només ens queda un altre tren nocturn fins a Marrakech on ens espera un bon esmorzar. Després de l’àpat, ens recull una furgoneta que ens portarà fins a Imlil, ja en el mateix cor de les muntanyes del Gran Atles occidental. Ara i durant els propers dies, el nostre mitjà de transport seran les nostres cames i l’ajut de les mules. Ja hem arribat al que es podria dir en expedicions el nostre Camp Base, el petit però encantador poblet de Mzik (1.800 m). És dia 27 de desembre als vols de migdia. Ens dispossem a dinar un Tagine que ens han preparat, fem una petita excursió per la vall d’Imlil visitant un seguit de poblets berebers entre camps de conrreu i tornem per preparar les motxilles per l’endemà.

Matí del 28 de desembre. Ens posem en peu ven dora, i sortim a fer l’aproximació fins a la base del cim Jbel Toubkal per la llarga vall d’Isougouane. A mig camí ens trobem un lloc característic, la “pedra sagrada” de Chamharouch. Es tracta d’una pedra de color blanc i un seguit de “paradetes” on intenten vendret o canviar objectes. Ja arribats al refugi Nelter (3.200 m), descansem a la vora del foc i recuperem forces per l’endemà atacar el cim.

El dia es lleva clar i no tenim cap excusa per quedar-nos dins el sac. Sense massa dificultat arribem al cim Jbel Toubkal (4.167 m), sostre de la serralada de l’Atles i de tot el nord d’Africa. Ara ens queda baixar fins el refugi, agafar algunes coses i tornar a Mzik on ens esperen unes delicioses pastes àrabs i, com no, el típic tè amb menta que ens acompanya des de el primer dia. Aquest vespre, i per estirar la musculatura, la Cristina ens fa fer ioga a l’habitació on dormim (ioga no sé si vam fer, però riure...).

Els dos dies següents ens dediquem a fer un trekking on visitem un bosc de sabines centenàries, unes cascades i el poblet de Tizi Oussem tot fent la vall d’Ouissadene.

La tarda del 31 de desembre, ens acostem a Marrakech on fem nit a l’hotel Ali, tot just al costat de la plaça Djamâa El Fna. Després d’una bona dutxa anem a fer un tomb per aquesta plaça, on només arribar, et quedes sorprès de la diversitat d’olors i sensacions que t’envolten en un moment. És un lloc on val la pena perdre’s entre mig de la gent. Els perfums, les espècies, els colors vius dels diferents teixits o les pregàries et transporten a un altre temps. Un cop de tornada a l’hotel celebrem el Cap d’Any tot sopant, on compartim local amb un gran nombre d’occidentals que fan el mateix.

És dia 1 de gener de 2005. Ens queda per devant tot un any, però no ens podem queixar de com hem acabat el passat. Estem apunt de fer el llarg viatge de tornada a casa, però no abans de visitar el centre històric de Marrakech amb la seva medina, palaus o mesquites.
Al vespre del dia 1 de gener agafem el primer tren i no arribem a Sants fins el dia 3 de gener al matí. Són moltes hores on pensar en tot el que has viscut aquests darrers dies, la gent que has vist i els llocs on viuen i els mitjans en què ho fan. Sortim del tren, ens acomiadem i ... Torno directa a la feina i a la vida quotidiana. Em trobo descolocat i trigo tres dies abans no reacciono, però l’experiencia s’ho val.

Foto 1- Vista del poble de Mzik.
Foto 2- Pujant al refugi Nelter.
Foto 3- Cim del Jbel Toubkal (4.167 m).
Foto 4- Festa bereber després del trekking.Foto 5- Plaça Djamâa El Fna.

- VIATGE A ESLOVÈNIA.

2006-10-24T21:28:00.000+02:00

A l'agost de 2004, dos dies abans de sortir, la Cristina i jo vam decidir passar els nostres dies de vacances a Eslovènia. "Cristina, corre i ves a comprar guies i mapes ..." La veritat és que vàrem fer una bona tria. Aquí es pot veure un prat verd, com n'hi ha molts, i al fons el Parc Nacional del Mont Triglav, l'únic que hi ha a Eslovènia, amb el mont Triglav i altres cims que superen els 2000 metres, tots en els Alps Julians.

Ljubljana, és la capital del país i el drac el seu símbol. Està situada a la zona centreoccidental del país i és la ciutat més poblada d'Eslovènia. El més interessant per visitar és el seu casc antic.

El llac de Bohinj és un llac glaciar, el més gran d'Eslovènia, on poder fer, després d'una caminada visitant el país, un bon bany. La gent s'hi està com si fos la platja.

Aquesta foto una mica fosca és feta dins de les coves de la Postojna. Son coves càrstiques i són de les més grans del món, tenin 20 kilòmetres de passadissos, sales i grutes. Veritablement són unes coves per visitar així com les de Skocjan.

Esperant que la gent d'aquest petit país no malmeti el territori, com fan altres països, us encoratgem a visitar-lo.